Per la nit...

... passeja pel poble nocturn.. que roman amagat rere la nit que desvetlla una lluna inquietant... mira al cel i sent la immensitat del món.. somia desperta, mira una estrella imaginant-se al damunt de tot... no et sents minúscula? Buida la ment... de vegades sentir-se petit no està del tot malament.... nit... vols ser el meu amic? Silenci al buit. L'estrella és massa gran com per fixar-se en mi.

Massa lluny, massa distant... existeix?
Moments d'incertesa, moments de por.
Et pots enamorar d'una estrella?

I li diu...

Cel inquiet, que amagues rere tota aquesta foscor? guia'm fins la claror. Lluna brillant, tros d'encant, malgrat no haver-hi llum, tu segueixes il·luminant. Com t'ho fas? jo també vull seguir radiant...

Sense llum ho veu tot tant diferent...

Estrella, el sol comença a clarejar i la teva llum no és possible diferenciar... el cel t'ha engollit amb el roig del bon matí.
Però demà a la mateixa hora, ella serà allí.. esperant la nit i arribar al seu destí.

Segueix somiant,
la lluna i les estrelles sempre t'acompanyaran.