El gronxador...

... és el més semblant a volar. Volar ens fa sentir lliures, sense lligams. Aquella sensació de flotar, de no pesar gens, de notar el vent travessar cada porus de la nostra pell. Aquell sentiment de llibertat.

Si, quan es gronxa se sent lliure.
Tanca els ulls, estira fort les cames, prem els punys
i es desplaça per l'espai.
Parteix el vent, sent l'aire, respira fons.

I de tant en tant riu...

No pot evitar fer-ho, aquella sensació de falsa felicitat li fa recordar inexorablement a quant era petita. No sabia gronxar-se i el seu avi l'empentava per l'esquena perquè arribés més i més amunt. Quan era petita... es repetia, ...i res era com és ara.

La nena de cabell rinxolat s'havia fet una dona, però malgrat la seva condició d'adulta, seguia sentint-se lliure cada cop que es gronxava. Endavant, endarrere, endavant, endarrere. Tancant els ulls i fent força amb les cames. Era així com canalitzava la ràbia que sentia pel que estava vivint.

El seu destí era el cel.

I cada cop arribava més amunt, com intentant deixar enrere les seves preocupacions, els seus problemes.... fins que no podia més... i abatuda, doblegava les cames i abaixava el cap, per veure una vegada i un altra el mateix terra desplaçar-se per sota d'ella, cada vegada més a poc a poc.

Finalment s'aturava.

La sensació de llibertat ja havia desaparegut.

Toca de peus a terra, el viatge ha finalitzat......

Principi i fi